2 weeks Ago By Salvador Roca i Lletjòs
Vida Lleidatana [...
] Joan Bergós i Dejuan [comerciant i escriptor, Lleida, 1859-1930] va fundar l’associació “Catalunya”, integrada per uns vuitanta a cent socis. Instal·lada de primer al número 82 del carrer Major, tingué un caire del tot polític. Fou el primer fruit assaonat del proselitisme catalanista avançat de Bergós i els seus amics.
De fet, fou una filial de la Unió Catalanista de Barcelona. Va durar poc, però va portar una vida activíssima malgrat els entrebancs que va trobar. Bergós en fou sempre el president i l’ajut més fort.
L’associació tingué un periòdic: , publicació de combat editada per la impremta Sugranyes. La redacció no tenia lloc fix. Enric Arderiu n’era el director i de redactors hi havia gent del tremp de Manuel Roger de Llúria i Manuel Espluga.
[...
] Als temps en què es mou l’associació “Catalunya”, compresos entre les Bases de Manresa [1892] i el moviment de la Solidaritat [1906], corresponen les millors anècdotes polítiques d’aquella joventut. Les més interessants fan referència a la tibantor i conflictes amb el famós governador José Martos Oneale. L’actuació d’aquest fou un cas típic de la incomprensió i entossudiment de la burocràcia oficial enfront del ressorgiment de Catalunya.
Va venir a Lleida disposat a menjar-se de viu en viu els catalanistes i arrencar de soca arrel tot el que fos catalanisme. Va començar posant dificultats a l'actuació catalanista; es va creure haver topat amb un complot carlí amb complicacions catalanistes pel fet d’haver-se adonat d'un munt de baionetes i armes velles comprades per l'industrial Gaya al ram de Guerra [sic]; el que va entusiasmar-lo de debò, però, fou la mala passada que li fou organitzada per Bergós, Arderiu i Roger de Llúria. Aquests, per venjar l'anticatalanisme del governador, volgueren fer un acte ben ressonant de catalanisme aprofitant el començament de segle: una excursió en barca pel Segre amb bandera alçada, des de Lleida fins a Torres de Segre.
Un bell matí de primavera del 1900, uns quants amics llançaren la barca amb la bandera al pal, aigües amunt de Lleida: majestuosament pel mig del riu, varen passar pel davant de la ciutat; alguns portaven barretina, tots cantaven a grans veus i feien forts crits de ¡Visca Catalunya lliure! Era diumenge, i la Banqueta era plena de gent; tothom amb els mocadors saludava els de la barca; fou una bona manifestació de catalanisme. El governador des de casa seva veia la barca amb la bandera com voleiava; els de la barca el saludaren amb gestos de menyspreu: es donava als dimonis; la policia s'enfangava per les vores del riu impotent per fer res; un escamot de guàrdia civil va perseguir l'embarcació; emperò, ells, ardits catalanistes, arribaren a Torres, celebraren actes de germanor i fins una mica de míting, i a la nit, malgrat el luxe de precaucions governatives, s’esmunyiren tots cap a la ciutat. [.
..].
